La Memòria

Per aconseguir la protecció de nous jaciments o de qualsevol objecte material cal un gran esforç, ja que no només pel fet d'haver estat una resta arqueològica ja està totalment protegida de l'oblid. Per ajudar-nos en aquesta tasca apareix la memòria. Les més importants són la històrica i la col·lectiva. La memòria històrica s'encarrega dels fets que tan sols sabem per les excavacions o els documents de l'època. En canvi, la memòria col·lectiva és a partir dels relats i vivències dels col·lectius que van viure una etapa concreta i en tenen records. Com comentàvem amb l'arqueologia pública, aquesta història col·lectiva pot tenir controvèrsia, ja que al ser recent, pot haver-hi encara restriccions legislatives o polítiques per les quals encara sigui complicat reconèixer els seus testimonis.

A la segona part de la classe hem vist un documental sobre la utilització del nazisme, i podem extrapolar que igual al règim feixista alemany, l'espanyol i l'italià no es quedaran curts. És curiós veure com el règim feixista utilitza l'arqueologia com una propaganda política. L'arqueologia ha de ser un mètode divulgatiu que arribi a tots els sectors de la societat però mai una propaganda política. Al meu parer, utilitzar-la com a tal, és no respectar la memòria dels nostres avantpassats. La línia entre usar-la per apel·lar als sentiments dels ciutadans amb usar-la com a propaganda política i falsejar les dades és tan minsa, que moltes vegades ens podríem confondre.

La primera pregunta que em ve al cap és: podríem apel·lar a la consciència de la gent sobre el seu passat per a què l'arqueologia en sortís beneficiada? A Espanya, en haver-hi encara partidaris dels dos bàndols, és bo fer-ho pel benefici comú i de passada pels arqueòlegs?.

Una segona pregunta que podríem fer és: un estat, que suposadament està tan orgullós de ser democràtic, pot tenir carrers dedicats a generals d'una dictadura o associacions dedicades a dictadors? És això normal en una democràcia?

 

M'agradaria també que llegiu aquest interessant argument... de la Fundació Nacional Francisco Franco sobre la derogació de la llei de memòria històrica: http://www.fnff.es/Contenido.aspx?IdSeccion=16

                               Francisco Franco al Valle de los caídos

https://www.google.es/search?q=publicitat+arqueologca+nazi&client=firefox-b-ab&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiZ79Hg_7bPAhXLKMAKHWTvCgAQ_AUICCgB&biw=1920&bih=947#tbm=isch&q=valle+de+los+caidos&imgrc=wuqY6vkI_EZeTM%3A

L'arqueologia pública

L'arqueologia pública ha estat sempre molt a prop nostre i, pràcticament, en totes les etapes de la nostra vida: de les excursions amb l'escola fins a visitar museus, passant pels mitjans de comunicació tots, d'una manera o d'un altre, ens han apropat l'arqueologia i han tingut una funció informativa i divulgativa del nostre passat adreçada als ciutadans. Tot i això, el cert és que mai havíem pensat en el seu significat més específic. A Espanya, des dels seus inicis, ho ha tingut molt difícil com a disciplina i per tal de poder exercir com a professional, ja que fins fa molt poc no tenia estudis de grau reconeguts, la qual cosa comportava directament que no era acceptada com a una professió, al contrari que altres països europeus del nostre entorn, com ara França o Anglaterra.
Tot i aquest gran problema (més d'altres relacionats amb temes polítics, legislatius o de períodes històrics complicats a l'estat espanyol), el cert és que s'han pogut dur a terme grans excavacions que apropen a tothom una part del nostre passat. Moltes d'elles han comptat amb el suport de la ciutadania, que, per curiositat o per treure's una petita compensació econòmica, ajudava als arqueòlegs a treure runes i moure materials.
Un últim punt molt interessant és conèixer la legislació Espanyola del sòl, que com a molts altres països llatins, han heretat la legislació romana. Aquesta especifica que tot el subsòl pertany a l'estat, així que qualsevol cosa que es trobi, encara que sigui en una parcel·la privada, serà propietat de l'estat. En el seu origen, a l'antiga Roma, aquesta llei anava orientada a determinats materials que es podien trobar en el subsòl (per exemple l'or, la plata, el carbó...) i que, donat el seu valor monetari, fossin propietat de l'estat directament i sense cap mena de discussió. Hem heretat aquesta legislació de forma quasi natural. Altres països, com Anglaterra, com que no estan tan influenciats per l'imperi romà, canvien totalment aquestes lleis i el subsòl passa a ser privatiu, és a dir, del propietari del terreny. Per això a aquests països moltes excavacions són privades.
Aquesta diferència entre legislacions europees i la tardança a disposar d'un grau oficial d'arqueologia a l'estat espanyol em fa plantejar dues preguntes:

1. Que passaria a Espanya si canvies la legislació i s'assemblees a l'anglosaxona?, seria bo perquè hi hauria molts privats que voldrien fer excavacions sabent que l'estat no els pot expropiar la terra?, però que farien els privats?, donar materials als museus o que s'ho quedessin a casa?
2. Quina visió té la gent de l'arqueologia?, ho veuen malament perquè impedeixen construir noves cases o que destrueixen part de les seves propietats per excavar un jaciment? Que part de la teva propietat passi a ser pública perquè justament allà hi havia un jaciment és "culpa" dels arqueòlegs o del govern

Per últim m'agradaria remarcar que Indiana Jones pot haver inspirat a molts joves a interessar-se per l'arqueologia, però ell és un arqueòleg senzillament horrible. Si per aconseguir una joia o un tresor destrueix un temple... anem malament. Espero que els inspirats per Indiana Jones no facin el mateix perquè ens quedarem sense temples en un no res!!! 

    

Grup de voluntaris i curiosos mirant un jaciment
extreta de Google imatges