Educació patrimonial i arqueologica

En aquesta sessió s’ha tractat de com arriba l’arqueologia a les noves generacions. Reconec que aquestes classes es fan molt llargues, fins que no arriba el moment d'anar a fer les pràctiques al laboratori. Hi ha diverses maneres d’explicar l'arqueologia als estudiants: per una banda dins de l’educació formal, la que està regulada pel sistema educatiu, és a dir, la que hauria d’entrar dins del programa escolar juntament amb les possibles conferències o cursos dins les assignatures; i per altra banda l’educació informal, és a dir, anar-se’n a visitar museus, jaciments museïtzats o conjunts de patrimoni històric. Aquests dos sistemes són els que ajuden a regular el coneixement de l’arqueologia dins del sistema educatiu. Però no podem pretendre que l’arqueologia sigui el tema màxim i tots haguem de fer visites d'aquest tipus, hem de deixar temps lectiu per fer visites de les altres grans assignatures com ciència, tecnologia, etc... El mateix passa durant el batxillerat, dins de les assignatures d’història i art es podrien fer visites arqueològiques però igual que personalment, no m’agradaria anar a visitar la Borsa per l’assignatura d’economia, entenc que els altres no volguessin visitar jaciments. La millor manera de fer arribar l’arqueologia és fer interrelacionar els dos mètodes educatius: els formals amb els informals. Tant com per fer arribar l’arqueologia als alumnes com a altres professions.

Una de les maneres d'aproximar l'arqueologia és mitjançant una costum iniciada a França, en la qual es fan simulacions tant per nens com per persones de qualsevol edat. Es tracta de recrear una excavació, preparar-la amb objectes pensats per a ser trobats  i catalogats. Això ajuda als visitants a aprendre la metodologia de l’arqueologia, seguir el passos per poder guardar els materials trobats i com tractar-los perquè no es facin malbé. Tot i que en un principi potser estaven pensades per infants ara arriba a tothom, des de nens de P3 fins a gent de la tercera edat. Personalment m’encantaria haver anat quan era petit a alguna excavació simulada per practicar, sobretot de temàtica romana. De fet vaig anar a una excavació preparada a Aragó peró de temàtica diferents, era per trobar ossos de dinosaures però m’hagués agradat molt més buscar trossos de ceràmica. Actualment hi ha unes 5 excavacions preparades a Catalunya, aquest escàs nombre suposa un problema d'infraestructura per poder dur a terme aquest treballs de fer arribar i inculcar valors arqueològics als joves.

Després d’aquestes excavacions també podem trobar les estratigrafies simulades, que també són un punt molt important per entendre l’arqueologia. Aquestes columnes estratigràfiques serveixen per entendre com canvien els estrats, és a dir, adonar-se’n de com passa el temps i aquest es reflecteix en el sòl.

També poden servir per ajudar als joves a apreciar l’actualitat, tots els avenços de què disposen, i entendre com hem arribat a l’actualitat. Això es treballaria en els tallers de cultura material i els canvis tecnològics. Per exemple fer foc o fer alguna arma de sílex per entendre el que ha suposat per la humanitat aquests canvis en les tecnologies, en èpoques prehistòriques un canvi d’una arma de pedra a bronze són grans fets que hem de conèixer i entendre perquè van dur-se a terme.

Aquestes són les maneres que els joves poden aprendre història: memoritzar pàgines i pàgines del llibre d'història com bojos, o bé anant d'excursió a jaciments on poguin veure dramatitzacions (i reconec que en aquest punt m’hagués agradat que el meu institut ho hagués fet). Per exemple, si s'han d’estudiar les ciutat romanes m’agradaria anar-me’n a Empúries i poder veure i viure "in situ" la reconstrucció de la vida a les ciutats amb actors que fessin veure que són encara vilatans romans. Juntament amb aquestes dramatitzacions també podem trobar les reconstruccions històriques (nascudes als EEUU) que actualment podem veure als nostres municipis quan es reprodueixen festes medievals o d'altres èpoques amb lluites de cavallers o gladiadors o reconstruccions artesanals. Totes aquestes accions haurien d'ajudar a comprendre millor als joves la importància de l’arqueologia en la vida de tothom.

Tot seguit hem anat al laboratori i ens hem posat a la pell dels antics per aconseguir fer foc. Aquesta part, com he defensat en l’escrit, ajuda molt més a entendre com treballaven els antics que si ensenyen els processos en unes diapositives. Si un no ho fa o no  viu la història, per més que la estudi mai podrà entendre-la de veritat i apreciar els grans actes i avenços de la humanitat.
Aquest tema m'ha fet preguntar-me:
Estem usant els mètodes adients per fer arribar la història i l'arqueologia en concret a les noves generacions?
L'administració dona suficient importància i aporta els recursos necessaris per fomentar les excavacions simulades?
Són tan marcats i reconeixibles aquests dos mètodes (formal i informal) en altres assignatures?

                                                                Treball de camp (clica aquí per seguir l'enllaç)

Museus i museografies arqueològiques

En aquesta sessió hem tractat sobre els mètodes i les polítiques que utilitzen els museus actuals per poder explicar i exposar els materials i objectes de les seves coleccions. El debat, interessant perquè és quelcom que sempre ens plantegem quan som als museus, dona voltes sobre els seus punts forts, les seves explicacions i en quins punts s'haurien de fer retocs per poder arribar millor als visitants.

Els textos, projeccions visuals, imatges i assimilats són els mètodes més utilitzats pels museus per dur a terme l'explicació als visitants. Però, com molt bé explica el text, la gran majoria d'ells no reflecteixen la història veritable de la societat ni el lloc on succeeixen els canvis. Si fem una mica d'història trobem els primers museus als països nòrdics, on el principal objectiu era ensenyar les evidències arqueològiques materials i, a partir d'aquestes, poder crear la història de la regió. No s'utilitzava l'escriptura perquè era massa tardana. Aquest tipus de museu és el que tradicionalment ha estat copiat en tots els països: un edifici amb un conjunt de restes i objectes més o menys importants que vol ensenyar al públic sense una intenció clara de que s'interioritzi la informació, sinò que la majoría de vegades només volen il·luminar la vista i no la ment!.

Aquests museus donen més rellevància a certs fets que a d'altres, a priori igualment importants, i sigui de manera involuntària o no, els principals actors històrics són homes. La dona queda eclipsada per la figura masculina que caça grans bèsties mentre ella cus i cuida els fills. Personalment, mai me n'havia adonat d'aquest aspecte i l'exemple que em va obrir els ulls d'aquest masclisme en la història van ser els dibuixos que ensenyen l'evolució humana a on, casualment, és sempre el sexe masculí qui acapara la totalitat de les representacions. Donat que els museus juguen un paper importantíssim a la societat, han de poder solucionar aquestes situacions per tal que les noves generacions aprenguin que la historia està conformada per homes i dones que portaven a terme tasques de la mateixa importància per la nostra evolució i per l'avenç social.

Actualment les tecnologies ens aporten moltes possibilitats de coneixer millor la vida diària i els costums de les societats prehistòriques i antigues. Els museus, desde els més importants i generals fins als més petits i especialitzats, han d'aprofitar les millores tecnológiques per enganxar als seus visitants i que aquests, impressionats pel que han vist, facin les tasques de publicitat necessàries per tal que es desenvolupi un nou interès pels museus i per la historia. Si poguessim fer reconstruccions virtuals de ciutats i visitar-les....... a qui no li agradaria entrar en una ciutat romana en hora punta al fòrum?, o i si reconstruíssim una batalla històrica?, on voldríem estar?, podríem demanar estar dins del dia D a Normandia o navegant en un vaixell trirrem cartaginès?.... en situacions com aquestes, jo personalment estaría de ben segur tot el dia dins del museu i no em podrien treure ni amb aigua calenta. Tot i això, i partint de la base que molt probablement la tecnologia actual ja és capaç de fer aquests mons virtuals, el cert es que sería necessària una gran inversió, fora del pressupost de la majoría dels museus del món. De moment comencen a tenir pantalles tàctils o petits trets de realitat virtuals i això és quelcom molt important per començar a revitalitzar-los.

                              Museu de la Ciència de Barcelona (exposició edat dels dinosaures)
(http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160712/403144804271/spinosaurus-exposicion-museu-blau-ciencies-naturals-barcelona.html)