En aquesta sessió hem tractat sobre els mètodes i les polítiques que utilitzen
els museus actuals per poder explicar i exposar els materials i objectes de les seves coleccions. El debat, interessant perquè és quelcom que sempre ens
plantegem quan som als museus, dona voltes sobre els seus punts forts, les seves explicacions i en quins punts s'haurien de fer retocs per
poder arribar millor als visitants.
Els textos, projeccions visuals, imatges i assimilats són els mètodes més utilitzats pels museus per dur a terme l'explicació als visitants. Però, com molt bé explica el text, la gran majoria d'ells no reflecteixen la història veritable de la societat ni el lloc on succeeixen els canvis. Si fem una mica d'història trobem els primers museus als països nòrdics, on el principal objectiu era ensenyar les evidències arqueològiques materials i, a partir d'aquestes, poder crear la història de la regió. No s'utilitzava l'escriptura perquè era massa tardana. Aquest tipus de museu és el que tradicionalment ha estat copiat en tots els països: un edifici amb un conjunt de restes i objectes més o menys importants que vol ensenyar al públic sense una intenció clara de que s'interioritzi la informació, sinò que la majoría de vegades només volen il·luminar la vista i no la ment!.
Aquests museus donen més rellevància a certs fets que a d'altres, a priori igualment importants, i sigui de manera involuntària o no, els principals actors històrics són homes. La dona queda eclipsada per la figura masculina que caça grans bèsties mentre ella cus i cuida els fills. Personalment, mai me n'havia adonat d'aquest aspecte i l'exemple que em va obrir els ulls d'aquest masclisme en la història van ser els dibuixos que ensenyen l'evolució humana a on, casualment, és sempre el sexe masculí qui acapara la totalitat de les representacions. Donat que els museus juguen un paper importantíssim a la societat, han de poder solucionar aquestes situacions per tal que les noves generacions aprenguin que la historia està conformada per homes i dones que portaven a terme tasques de la mateixa importància per la nostra evolució i per l'avenç social.
Actualment les tecnologies ens aporten moltes possibilitats de coneixer millor la vida diària i els costums de les societats prehistòriques i antigues. Els museus, desde els més importants i generals fins als més petits i especialitzats, han d'aprofitar les millores tecnológiques per enganxar als seus visitants i que aquests, impressionats pel que han vist, facin les tasques de publicitat necessàries per tal que es desenvolupi un nou interès pels museus i per la historia. Si poguessim fer reconstruccions virtuals de ciutats i visitar-les....... a qui no li agradaria entrar en una ciutat romana en hora punta al fòrum?, o i si reconstruíssim una batalla històrica?, on voldríem estar?, podríem demanar estar dins del dia D a Normandia o navegant en un vaixell trirrem cartaginès?.... en situacions com aquestes, jo personalment estaría de ben segur tot el dia dins del museu i no em podrien treure ni amb aigua calenta. Tot i això, i partint de la base que molt probablement la tecnologia actual ja és capaç de fer aquests mons virtuals, el cert es que sería necessària una gran inversió, fora del pressupost de la majoría dels museus del món. De moment comencen a tenir pantalles tàctils o petits trets de realitat virtuals i això és quelcom molt important per començar a revitalitzar-los.
Museu de la Ciència de Barcelona (exposició edat dels dinosaures)
(http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160712/403144804271/spinosaurus-exposicion-museu-blau-ciencies-naturals-barcelona.html)
Els textos, projeccions visuals, imatges i assimilats són els mètodes més utilitzats pels museus per dur a terme l'explicació als visitants. Però, com molt bé explica el text, la gran majoria d'ells no reflecteixen la història veritable de la societat ni el lloc on succeeixen els canvis. Si fem una mica d'història trobem els primers museus als països nòrdics, on el principal objectiu era ensenyar les evidències arqueològiques materials i, a partir d'aquestes, poder crear la història de la regió. No s'utilitzava l'escriptura perquè era massa tardana. Aquest tipus de museu és el que tradicionalment ha estat copiat en tots els països: un edifici amb un conjunt de restes i objectes més o menys importants que vol ensenyar al públic sense una intenció clara de que s'interioritzi la informació, sinò que la majoría de vegades només volen il·luminar la vista i no la ment!.
Aquests museus donen més rellevància a certs fets que a d'altres, a priori igualment importants, i sigui de manera involuntària o no, els principals actors històrics són homes. La dona queda eclipsada per la figura masculina que caça grans bèsties mentre ella cus i cuida els fills. Personalment, mai me n'havia adonat d'aquest aspecte i l'exemple que em va obrir els ulls d'aquest masclisme en la història van ser els dibuixos que ensenyen l'evolució humana a on, casualment, és sempre el sexe masculí qui acapara la totalitat de les representacions. Donat que els museus juguen un paper importantíssim a la societat, han de poder solucionar aquestes situacions per tal que les noves generacions aprenguin que la historia està conformada per homes i dones que portaven a terme tasques de la mateixa importància per la nostra evolució i per l'avenç social.
Actualment les tecnologies ens aporten moltes possibilitats de coneixer millor la vida diària i els costums de les societats prehistòriques i antigues. Els museus, desde els més importants i generals fins als més petits i especialitzats, han d'aprofitar les millores tecnológiques per enganxar als seus visitants i que aquests, impressionats pel que han vist, facin les tasques de publicitat necessàries per tal que es desenvolupi un nou interès pels museus i per la historia. Si poguessim fer reconstruccions virtuals de ciutats i visitar-les....... a qui no li agradaria entrar en una ciutat romana en hora punta al fòrum?, o i si reconstruíssim una batalla històrica?, on voldríem estar?, podríem demanar estar dins del dia D a Normandia o navegant en un vaixell trirrem cartaginès?.... en situacions com aquestes, jo personalment estaría de ben segur tot el dia dins del museu i no em podrien treure ni amb aigua calenta. Tot i això, i partint de la base que molt probablement la tecnologia actual ja és capaç de fer aquests mons virtuals, el cert es que sería necessària una gran inversió, fora del pressupost de la majoría dels museus del món. De moment comencen a tenir pantalles tàctils o petits trets de realitat virtuals i això és quelcom molt important per començar a revitalitzar-los.
(http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160712/403144804271/spinosaurus-exposicion-museu-blau-ciencies-naturals-barcelona.html)
No hay comentarios:
Publicar un comentario