Com més ens arriba l'arqueologia?

Aquesta sessió ha estat la millor que hem fet fins ara. Dinàmica, divertida, participativa i polèmica. Ha estat la classe perfecta, molt amena i que repetiria amb ganes. Hem parlat de com l'arqueologia es manifesta i dirigeix a la societat a través dels mitjans de comunicació, a banda d'entre altres mètodes com els jaciments i els museus. Ho fan per exemple a partir de les pel·lícules, els programes i sèries (no ficció), llibres, videojocs i revistes.

Primerament les pel·lícules, que des de fa dècades, han estat unes grans divulgadores de l'arqueologia. Començant des de "The Mask of Fu Manchu" (1939) un dels films més antics basats en l'arqueologia fins a les pel·lícules més recents com Indiana Jones o Lara Croft que han apropat aquesta disciplina al gran públic. L'atracció per allò desconegut, el misteri, els tresors, les meravelles del món antic, els països exòtics i uns arqueòlegs-espoliadors molts trempats i macos fan del sèptim art un dels reclams per joves i grans per informar-se i encuriosir-se per aquesta disciplina. Tot i això cal tenir en compte que aquesta no s'assimilarà mai a la feina real d'arqueòleg, però certament, qui vol veure algú dues hores ajagut rascant la roca...

Quan tornem a casa amb la intriga al cos sobre la pel·lícula que acabem de veure, el primer que ens ve al cap és pensar: "potser n'han fet una sèrie o un documental". Aquí trobem el nostre segon gran divulgador, fins i tot més important que el cinema: els programes i sèries sobre l'arqueologia. Necessitem que aquestes ens ambientin, ens enganxin i ens engresquin a que vulguem saber més sobre els grans secrets de l'arqueologia i els seus tresors. Un programa molt seguit a Catalunya fou "Sota Terra" a TV3 on investigaven jaciments de les nostres terres amb l'arqueòleg Eudald Carbonell. Aquests programes agafen l'interès del públic quan hi ha descobriments importants, però no per veure excavar als arqueòlegs, això cal tenir-ho clar. Els espectadors volem veure resultats no la feina bruta.

Però que podem fer si no trobem cap documental perquè no és prou coneguda la investigació per portar-la a la televisió? Aleshores apareixen les revistes arqueològiques, on segurament algun article o estudi trobaràs. Per sort a Catalunya les revistes arqueològiques no són escasses i estan ben valorades, sobretot per mi "Desperta Ferro", bones explicacions i sobretot criden molt l'atenció les seves imatges. Però segurament les més conegudes són la revista "Sàpiens" i "Historia National  Geograhic".
Els llibres, la majoria de novel·les històriques no ens en podem fiar gaire, ja que les invencions de l'autor són les que realment et creen una trama que t'enganxa. Crec que són dels més importants perquè vulguis o no aprens petits apunts d'història però és important tenir clar on està la realitat i la ficció en els llibres. Els llibres de Santiago Posteguillo estan molt ben documentats i són molt interessants, des d'aquí els recomano segur que no decebran!

He deixat per l'últim el futur de l'arqueologia. Segurament algun dia podrem entrar a museus i excavacions amb les cònsoles de videojocs, i amb elles podrem excavar, trobar tresors i enfrontar-nos als nostres enemics. Els videojocs són el futur d'una societat cada com menys humana i més robotitzada. Els jocs des dels seus inicis han estat creats per distreure i entretenir als seus jugadors, i n'hem vist molts basats en arqueologia o potser més en història. Tot i que si ho pensem fredament, necessitem l'arqueologia per a la creació d'escenaris i paisatges on es desenvolupa el joc. Per exemple l'"Assassin's Creed", un joc mundialment conegut disposa d'un grup d'historiador per fer el màxim de real l'experiència als seus usuaris. Altres jocs com l'"Age of Mythology" o l'"American Conquest", tot i no basar-se en arqueologia ens fan entrar plenament en aquest món històric que tant crida l'atenció, ens permet ser tant soldats en formació de falange, com criatures mítiques que devastaven el món antic. Actualment el "Rome Total War II" fa les delícies dels amants de la història permetent posar-nos a la pell dels grans conqueridors i fer nosaltres mateixos les nostres proeses per dominar el món antic. Tant militarment com social som els màxims responsables del nostre imperi i hem de parlar amb senadors i enviats d'altres nacions per mantenir la pau a les nostres fronteres. Aquestes experiències ens serveixen perviure en primera persona la vida dels grans personatges i veure que les seves proeses són difícils d'aconseguir fins i tot en un joc d'ordinador. Això ens fa respectar-los i apreciar més la història de tots.  En resum, des del meu punt de vista els videojocs seran els iniciadors de futurs arqueòlegs, per tant és segurament el divulgador més important actualment de l'arqueologia i la història.

 

Imatge del Port de Cartago del joc Rome Total War II