El primer article d'aquest blog ens referíem com l'arqueologia és vista
per la societat, però aquesta sessió ha estat tot el contrari, i és
sorprenent com l'arqueologia veu a la societat i com la tracta encara
que aquesta la intenti ajudar.
En la sessió d'avui hem parlat d'un jaciment arqueològic a Galícia, i com l'arqueologia és vista pel mateixos arqueolegs com una ciència només per a professionals, per a gent que ha estudiat i s'hi dedica a ella com a coneixerdors de la matèria. Tant poden ser científics, historiadors, altres arqueòlegs, etc... En paral.lel els habitants d'allà que han coexistit amb el jaciment tota la seva vida no se'ls hi presta cap atenció i semblen no tenir cap importància davant de les excavacions, per nosaltres l'important és la informació que puguem treure d'allà, i com explicava l'article la informació queda tancada per anys dins uns arxius que no veuen la llum. El coneixement és pels illetrats que en saben d'arqueologia (quan jo vegi oportú i pugui treure'n redit ja el publicaré..., deuen dir-se cobejant-se mentre comparteixen les primícies úniques i descobriments que es troben al jaciment mentres resten muts pels ciutadans). En altres paraules: des d'unes dècades enrere l'arqueologia s'ha convertit en una disciplina hermètica, la qual és difícil que publiqui les seves dades ja que estan destinades íntegrament als "poderosos" d'aquesta ciència. I per acabar-ho d'arrodonir els responsables dels museus que volguessin conèixer les dades sobre el patrimoni PÚBLIC (és a dir, de tots), han de passar una llarga i cansada guerra burocràtica.
Per tal de ser objectiu, haig de fer referència al fet que una companya de classe, la qual té família gallega, ha desmentit el que se'ns estava dient sobre els jaciments gallecs, argumentant que són molt oberts a tothom i els arqueòlegs estan sempre disposats a explicar-te el que troben o estan fent.
En la sessió d'avui hem parlat d'un jaciment arqueològic a Galícia, i com l'arqueologia és vista pel mateixos arqueolegs com una ciència només per a professionals, per a gent que ha estudiat i s'hi dedica a ella com a coneixerdors de la matèria. Tant poden ser científics, historiadors, altres arqueòlegs, etc... En paral.lel els habitants d'allà que han coexistit amb el jaciment tota la seva vida no se'ls hi presta cap atenció i semblen no tenir cap importància davant de les excavacions, per nosaltres l'important és la informació que puguem treure d'allà, i com explicava l'article la informació queda tancada per anys dins uns arxius que no veuen la llum. El coneixement és pels illetrats que en saben d'arqueologia (quan jo vegi oportú i pugui treure'n redit ja el publicaré..., deuen dir-se cobejant-se mentre comparteixen les primícies úniques i descobriments que es troben al jaciment mentres resten muts pels ciutadans). En altres paraules: des d'unes dècades enrere l'arqueologia s'ha convertit en una disciplina hermètica, la qual és difícil que publiqui les seves dades ja que estan destinades íntegrament als "poderosos" d'aquesta ciència. I per acabar-ho d'arrodonir els responsables dels museus que volguessin conèixer les dades sobre el patrimoni PÚBLIC (és a dir, de tots), han de passar una llarga i cansada guerra burocràtica.
Per tal de ser objectiu, haig de fer referència al fet que una companya de classe, la qual té família gallega, ha desmentit el que se'ns estava dient sobre els jaciments gallecs, argumentant que són molt oberts a tothom i els arqueòlegs estan sempre disposats a explicar-te el que troben o estan fent.
Finalment aquesta tendència elistista i tancada comença a revertir-se amb l'arribada de nous
arqueòlegs amb una visió més oberta d'aquesta disciplina, adaptant-la
als nous temps, Les xarxes socials són grans eines per poder divulgar la
informació i captar l'atenció de milers de persones cap a un jaciment i
les seves troballes. Però com comentava al inici també és important
poder crear un vincle entre els habitants de la zona i el patrimoni arqueològic que s'ha pogut trobar: per poder dur-se a terme i crear l'interès de la gent del voltant és fan les visites guiades als jaciments, tant per les escoles, instituts i universitats, com pels turistes, amb la traducció del jaciment a diversos idiomes i recreacions històriques en el mateix jaciment, entre altres activitats.
Podríem, si fóssim una mica alarmistes, pensar: i si la gran afluència de gent que puguin
anar a visitar els jaciments acaba fent-los malbé, val la pena que
tothom vagi a veure'ls?, volem que ens passi com a Roma o Atenes que la
gent es dedica a robar-se pedres o a fer-les malbé?... volem això pels nostres jaciments? Estem disposats a prendre aquest risc per apropar els jaciments a tothom?
Aquest nou pensament ens orienta i anima a orientar-nos cap a un futur on l'arqueologia serà totalment oberta a tothom, on puguis saber en tot moment que s'ha trobat en cada un dels jaciments. Una
primera iniciativa que demostra aquest canvi és la notícia, publicada fa poc, que explica que s'ha creat un registre de totes les
datacions absolutes de la península ibèrica
(http://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/totes-les-datacions-absolutes-de-la-arqueologia-de-la-peninsula-iberica-en-una-base-de-dades-1345697212743.html?noticiaid=1345713248519)
aquest fet suposa un avenç molt important per donar a conèixer l'arqueologia a qualsevol que disposi d'internet i ganes d'aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario