Arqueologia i identitat

No cal dir que a tot el món existeixen diferències culturals entre grups i ètnies, religions i creences, però aquests conflictes no haurien d'afectar a la metodologia arqueològica, ja que aquesta ciència és OBJECTIVA, doncs es basa en les restes materials trobades tan bones com dolentes. El tractament de les restes humanes trobades, és obligatori per part de qualsevol arqueòleg, de tractar-les amb la màxima cura sigui quina sigui la cultura o religió. Aquest fet sembla que actualment és quelcom que ens costa d'entendre. Per exemple: perquè ens fa sentir malament deixar a mans de musulmans l'excavació d'un cementiri a cristians? Ells no es refiaran perquè veuran abans el conflicte amb la religió que la metodologia d'una ciència objectiva. El fet que la religió al s. XXI encara tingui tant de pes en qualsevol àmbit històric és quelcom que hauríem d'intentar evitar, els conflictes passats són passats, ara el que hem d'intentar és preservar la memòria d'aquelles persones que van sacrificar-se per les futures generacions.

Hem tractat el cas d'un cementiri a New York on havien estat enterrats milers d'afroamericans que havien viatjat als Estats Units com esclaus o les excavacions molt problemàtiques en l'àmbit mundial del cementiri jueu a Toledo. La reivindicació de la cultura i de respecte als morts d'una ètnia que havia estat esclava va fer aparèixer als EUA moviments per reivindicar drets civils pels afroamericans. També va aparèixer a partir dels 70 l'anomenada arqueologia de l'esclavisme que estudiava les formes de vida dels afroamericans, la dominació i la resistència que van oferir als seus patrons i els vincles amb el passat africà d'aquests esclaus. Fou aquest mateix grup el que van demanar que fes les excavacions del cementiri a New York i no un altre equip. Potser perquè sabien que aquest grup remarcaria més les troballes d'un estil que interessaria més als afroamericans que resideixen actualment a Nord-americà, però hem de confiar, com he comentat anteriorment que l'arqueologia és una ciència objectiva, i es trobaran les mateixes restes i es tractaran de la mateixa manera.

Les preguntes que se m'acudeixen són:  si els problemes entre religions o ètnies continuen tenint tant de pes, només podrem estudiar els nostres propis jaciments? aquells que no afectin sentimentalment a ningú? És possible que els països es posin d'acord per crear una legislació mundial sobre les excavacions per facilitar la feina de difondre la història?

Com a barceloní, últimament he estat immers en una lluita ideològica per treure l'estàtua de Cristòfol Colon perquè significa l'inici d'un imperialisme a Amèrica que posaria fi a la vida de milers d'indígenes. Però crec que l'historia s'ha de tractar de la més recent, que encara pot haver-hi gent afectada, a la més antiga que ja ningú viu actualment hi era. Crec que és menester treure abans tots els carrers de generals franquistes que encara hi han a l'estat espanyol o sense anar més lluny el monument franquista de Tortosa abans que centrar-se en una estàtua d'un explorador que va morir fa 500 anys que afectarà menys sensiblilitats crec jo que un general que podia haver donat l'ordre d'executar el teu avi.

                        

                         Monument franquista de Tortosa dedicat als caiguts franquistes

https://www.google.es/search?q=monument+franquista+victoria+tortosa&client=firefox-b&biw=1366&bih=659source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiopcyP9sPPAhVLVh4KHZKfBkgQ_AUIBygC#imgrc=AHp-         ipJJUCG9mM%3A