Tràfic il·legal d'antiguitats

El nostre món arqueològic encara dista molt de ser perfecte. Un altre gran problema al qual ens hem d'enfrontar és el tràfic de béns culturals. Persones poderoses que, sigui per demostrar poder econòmic o per admiració a l'art decideix comprar-los. Per fer-ho pot anar a subhastes, comprar-ho a botigues d'antiguitats o la més fàcil per adquirir peces úniques és el tràfic il·legal.
Aquestes xarxes funcionen de manera piramidal, a la base trobem als espoliadors, la mà d'obra que fa la feina bruta i més odiosa, seguidament trobem els intermediaris i encapçalant la piràmide els compradors, tan rics com museus mundialment coneguts, paradoxalment per les seves adquisicions.
Aquest tema fa bullir la sang, no podem fer res encara des de la nostra actual posició com estudiants d'arqueologia, a més a més, a mesura que ens endinsem en aquest món ens trobarem amb aquest problema recurrentment i qui sap si alguns de nosaltres acabarà sent una part de la piràmide... qui sap....

La pregunta que s'ha debatut principalment és: què hem de fer com arqueòlegs davant aquest fenomen? Potser enfortir les lleis penals, anar a buscar la mà d'obra i fer caure el pes de la llei per espantar-los o potser anar contra aquestes elits que controlen i promouen aquests espolis. La millor manera, crec jo, seria anar contra aquestes grans elits que compren els articles però, tots veiem que, potser qui ho compra és un jutge o alguna altra gran personalitat que tenen menjant de la seva mà els grans poders de l'estat, quelcom que fa impossible una condemna exemplar que minvi els riscos de traficar amb els béns de la humanitat per por a les conseqüències. 

S'han dut a terme intents per regularitzar aquest tràfic, però no han tingut gaire èxit que diguem. La màxima hipocresia possible és que els països més espoliadors siguin els que hagin de posar les lleis contra el tràfic il·legal. El Regne Unit, França, Alemanya, els EUA entre d'altres, aquests països intenten evitar l'espoli de nacions del tercer món o afectades per guerres. Aquest fet em recorda que paradoxalment aquests països són membres del consell de seguretat de l'ONU, també els principals venedors i productors d'armes. Si respecten tan poc la seguretat tot i ser els principals països mundials, que ens fa pensar que ho faran amb les restes arqueològiques i a més sabent que són ells els que les espolien. Tot canviaria si fos a ells a qui els espoliessin la història.

Un tema que m'agradaria defensar és el fet de l'adquisició de peces per parts dels museus, és cert que no és legal i que la seva compra és un delicte, però certament no ho veig malament.  És un bon reclam per un museu que hi hagi noves peces, particularment no m'agrada veure sempre les mateixes peces quan visito museus. Prefereixo que unes peces "guanyades" a partir de l'espoli vagin a parar a mans públiques dins d''un museu obert al públic, que en una càmera forta on només una sola persona la pot gaudir.