La indústria del patrimoni

Continuem amb les classes, que ara són una mica més feixugues, sobre patrimoni arqueològic, que aquest es veu afectat per una doble font de finançament: que formi part d'una gran empresa dedicada exclusivament a aquesta ciència i tingui un finançament il·limitat per treballar-hi, o bé, que depengui de l'administració publica i, per tant, pagada amb els nostres impostos. L'administració, clarament amb temps de bonança pot fer front a les excavacions i a revalorar museus, però en temps de crisi la primera que es veurà afectada per la falta de diners serà l'arqueologia. Això comportarà poques excavacions i museus antiquats. La gran pregunta és com podríem revalorar l'arqueologia perquè sempre tingués el suport de la societat, i per tant, que l'administració hi inverteixi una mica més. Perquè cal tenir en compte que  els arqueòlegs és gent amb una pala que excaven el terra i que, de tant en tant, a petits agricultors els toca perdre terrenys per deixar a aquestes persones portar a terme excavacions en els seus, ara ja, antics terrenys.

És diferencien dos tipus de patrimonis: el patrimoni turístic i el patrimoni local. El patrimoni turístic està relacionat amb els grans edificis o monuments més coneguts, que reben gran afluència turística i per tant ingressen molt més per l'administració. Aquest és el punt clau, com més diners aconsegueix, molta més propaganda se'n fa per generar una indústria turística, més visitants i per tant més diners.El cercle perfecte. Però això el patrimoni local no ho aconsegueix tant, si no forma part d'una ciutat coneguda mundialment. Ja no són grans edificis,  no són tan turístics, no interessen tant als visitants, per tant son oblidats, només recordats pels locals dels municipis on es troben. Però no oblidem que són parts de la nostra historia igual que els edificis turístics però malauradament no atrauen l'atenció del públic en general, només de persones especialistes, interessades en aquests altres edificis com podria ser una masia del segle XVIII o una indústria del XIX. 
Així que s'han de buscar maneres de fer de l'arqueologia una eina de diversió i entreteniment per tothom, sense obligar a la gent només a haver d'anar a museus, cada cop més antiquats per falta de pressupostos. Una de les maneres que s'ha trobat de poder difondre l'arqueologia d'una manera didàctica, que agrada a tothom i incita a participar, que també és divertit i educatiu són les recreacions històriques com per exemple: el festival viking de Jorvik o Tàrraco viva, i que juntament amb les fires medievals (Vic) o fires modernistes (Terrassa) són formes de fer de l'arqueologia un negoci rendible, educatiu i que atrau tant a grans com a petits.

A banda d'aquestes grans festes o recreacions, el que ens hauria de fer pensar una mica és que gran part dels beneficis que reben els museus són gràcies a les botigues de records (i no pas de les entrades). Les formes més populars d'ingressar diners són: la venda de llibres (com novel·les històriques) i sobretot els records o "souvenirs",  aquí és on els visitants gasten diners en tot tipus d'objectes (punts de llibre, postals, joguines, clauers...) i sobretot les samarretes.

Les recreacions i les fires sobretot acostumen a ser de gurps privats, podria l'administració fer-se'n càrrec? L'administració podria fomentar les fires i recreacions ja que son un fenomen de masses i així poder recaptar un gran nombre d'ingresos. Tots els ingresos a partir de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic es destinen a la conservació i difusió d'aquest mateix o es destinen a altres despeses que no tenen res a veure amb el patrimoni?

                 "Souvenirs" de Roma                                                         Recreació cartaginesa                                                                                         Google Imatges