Com més ens arriba l'arqueologia?

Aquesta sessió ha estat la millor que hem fet fins ara. Dinàmica, divertida, participativa i polèmica. Ha estat la classe perfecta, molt amena i que repetiria amb ganes. Hem parlat de com l'arqueologia es manifesta i dirigeix a la societat a través dels mitjans de comunicació, a banda d'entre altres mètodes com els jaciments i els museus. Ho fan per exemple a partir de les pel·lícules, els programes i sèries (no ficció), llibres, videojocs i revistes.

Primerament les pel·lícules, que des de fa dècades, han estat unes grans divulgadores de l'arqueologia. Començant des de "The Mask of Fu Manchu" (1939) un dels films més antics basats en l'arqueologia fins a les pel·lícules més recents com Indiana Jones o Lara Croft que han apropat aquesta disciplina al gran públic. L'atracció per allò desconegut, el misteri, els tresors, les meravelles del món antic, els països exòtics i uns arqueòlegs-espoliadors molts trempats i macos fan del sèptim art un dels reclams per joves i grans per informar-se i encuriosir-se per aquesta disciplina. Tot i això cal tenir en compte que aquesta no s'assimilarà mai a la feina real d'arqueòleg, però certament, qui vol veure algú dues hores ajagut rascant la roca...

Quan tornem a casa amb la intriga al cos sobre la pel·lícula que acabem de veure, el primer que ens ve al cap és pensar: "potser n'han fet una sèrie o un documental". Aquí trobem el nostre segon gran divulgador, fins i tot més important que el cinema: els programes i sèries sobre l'arqueologia. Necessitem que aquestes ens ambientin, ens enganxin i ens engresquin a que vulguem saber més sobre els grans secrets de l'arqueologia i els seus tresors. Un programa molt seguit a Catalunya fou "Sota Terra" a TV3 on investigaven jaciments de les nostres terres amb l'arqueòleg Eudald Carbonell. Aquests programes agafen l'interès del públic quan hi ha descobriments importants, però no per veure excavar als arqueòlegs, això cal tenir-ho clar. Els espectadors volem veure resultats no la feina bruta.

Però que podem fer si no trobem cap documental perquè no és prou coneguda la investigació per portar-la a la televisió? Aleshores apareixen les revistes arqueològiques, on segurament algun article o estudi trobaràs. Per sort a Catalunya les revistes arqueològiques no són escasses i estan ben valorades, sobretot per mi "Desperta Ferro", bones explicacions i sobretot criden molt l'atenció les seves imatges. Però segurament les més conegudes són la revista "Sàpiens" i "Historia National  Geograhic".
Els llibres, la majoria de novel·les històriques no ens en podem fiar gaire, ja que les invencions de l'autor són les que realment et creen una trama que t'enganxa. Crec que són dels més importants perquè vulguis o no aprens petits apunts d'història però és important tenir clar on està la realitat i la ficció en els llibres. Els llibres de Santiago Posteguillo estan molt ben documentats i són molt interessants, des d'aquí els recomano segur que no decebran!

He deixat per l'últim el futur de l'arqueologia. Segurament algun dia podrem entrar a museus i excavacions amb les cònsoles de videojocs, i amb elles podrem excavar, trobar tresors i enfrontar-nos als nostres enemics. Els videojocs són el futur d'una societat cada com menys humana i més robotitzada. Els jocs des dels seus inicis han estat creats per distreure i entretenir als seus jugadors, i n'hem vist molts basats en arqueologia o potser més en història. Tot i que si ho pensem fredament, necessitem l'arqueologia per a la creació d'escenaris i paisatges on es desenvolupa el joc. Per exemple l'"Assassin's Creed", un joc mundialment conegut disposa d'un grup d'historiador per fer el màxim de real l'experiència als seus usuaris. Altres jocs com l'"Age of Mythology" o l'"American Conquest", tot i no basar-se en arqueologia ens fan entrar plenament en aquest món històric que tant crida l'atenció, ens permet ser tant soldats en formació de falange, com criatures mítiques que devastaven el món antic. Actualment el "Rome Total War II" fa les delícies dels amants de la història permetent posar-nos a la pell dels grans conqueridors i fer nosaltres mateixos les nostres proeses per dominar el món antic. Tant militarment com social som els màxims responsables del nostre imperi i hem de parlar amb senadors i enviats d'altres nacions per mantenir la pau a les nostres fronteres. Aquestes experiències ens serveixen perviure en primera persona la vida dels grans personatges i veure que les seves proeses són difícils d'aconseguir fins i tot en un joc d'ordinador. Això ens fa respectar-los i apreciar més la història de tots.  En resum, des del meu punt de vista els videojocs seran els iniciadors de futurs arqueòlegs, per tant és segurament el divulgador més important actualment de l'arqueologia i la història.

 

Imatge del Port de Cartago del joc Rome Total War II

L'arqueologia pública és tan teva com meva

El primer article d'aquest blog ens referíem com l'arqueologia és vista per la societat, però aquesta sessió ha estat tot el contrari, i és sorprenent com l'arqueologia veu a la societat i com la tracta encara que aquesta la intenti ajudar.
En la sessió d'avui hem parlat d'un jaciment arqueològic a Galícia, i com l'arqueologia és vista pel mateixos arqueolegs com una ciència només per a professionals, per a gent que ha estudiat i s'hi dedica a ella com a coneixerdors de la matèria. Tant poden ser científics, historiadors, altres arqueòlegs, etc... En paral.lel els habitants d'allà que han coexistit amb el jaciment tota la seva vida no se'ls hi presta cap atenció i semblen no tenir cap importància davant de les excavacions, per nosaltres l'important és la informació que puguem treure d'allà, i com explicava l'article la informació queda tancada per anys dins uns arxius que no veuen la llum. El coneixement és pels illetrats que en saben d'arqueologia (quan jo vegi oportú i pugui treure'n redit ja el publicaré..., deuen dir-se cobejant-se mentre comparteixen les primícies úniques i descobriments que es troben al jaciment mentres resten muts pels ciutadans). En altres paraules: des d'unes dècades enrere l'arqueologia s'ha convertit en una disciplina hermètica, la qual és difícil que publiqui les seves dades ja que estan destinades íntegrament als "poderosos" d'aquesta ciència. I per acabar-ho d'arrodonir els responsables dels museus que volguessin conèixer les dades sobre el patrimoni PÚBLIC (és a dir, de tots), han de passar una llarga i cansada guerra burocràtica.
Per tal de ser objectiu, haig de fer referència al fet que una companya de classe, la qual té família gallega, ha desmentit el que se'ns estava dient sobre els jaciments gallecs, argumentant que són molt oberts a tothom i els arqueòlegs estan sempre disposats a explicar-te el que troben o estan fent.

Finalment aquesta tendència elistista i tancada comença a revertir-se amb l'arribada de nous arqueòlegs amb una visió més oberta d'aquesta disciplina, adaptant-la als nous temps, Les xarxes socials són grans eines per poder divulgar la informació i captar l'atenció de milers de persones cap a un jaciment i les seves troballes. Però com comentava al inici també és important poder crear un vincle entre els habitants de la zona i el patrimoni arqueològic que s'ha pogut trobar: per poder dur-se a terme i crear l'interès de la gent del voltant és fan les visites guiades als jaciments, tant per les escoles, instituts i universitats, com pels turistes, amb la traducció del jaciment a diversos idiomes i recreacions històriques en el mateix jaciment, entre altres activitats. 

Podríem, si fóssim una mica alarmistes, pensar: i si la gran afluència de gent que puguin anar a visitar els jaciments acaba fent-los malbé, val la pena que tothom vagi a veure'ls?, volem que ens passi com a Roma o Atenes que la gent es dedica a robar-se pedres o a fer-les malbé?... volem això pels nostres jaciments? Estem disposats a prendre aquest risc per apropar els jaciments a tothom?

Aquest nou pensament ens orienta i anima a orientar-nos cap a un futur on l'arqueologia serà totalment oberta a tothom, on puguis saber en tot moment que s'ha trobat en cada un dels jaciments. Una primera iniciativa que demostra aquest canvi és la notícia, publicada fa poc, que explica que s'ha creat un registre de totes les datacions absolutes de la península ibèrica (http://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/totes-les-datacions-absolutes-de-la-arqueologia-de-la-peninsula-iberica-en-una-base-de-dades-1345697212743.html?noticiaid=1345713248519) aquest fet suposa un avenç molt important per donar a conèixer l'arqueologia a qualsevol que disposi d'internet i ganes d'aprendre.

Tràfic il·legal d'antiguitats

El nostre món arqueològic encara dista molt de ser perfecte. Un altre gran problema al qual ens hem d'enfrontar és el tràfic de béns culturals. Persones poderoses que, sigui per demostrar poder econòmic o per admiració a l'art decideix comprar-los. Per fer-ho pot anar a subhastes, comprar-ho a botigues d'antiguitats o la més fàcil per adquirir peces úniques és el tràfic il·legal.
Aquestes xarxes funcionen de manera piramidal, a la base trobem als espoliadors, la mà d'obra que fa la feina bruta i més odiosa, seguidament trobem els intermediaris i encapçalant la piràmide els compradors, tan rics com museus mundialment coneguts, paradoxalment per les seves adquisicions.
Aquest tema fa bullir la sang, no podem fer res encara des de la nostra actual posició com estudiants d'arqueologia, a més a més, a mesura que ens endinsem en aquest món ens trobarem amb aquest problema recurrentment i qui sap si alguns de nosaltres acabarà sent una part de la piràmide... qui sap....

La pregunta que s'ha debatut principalment és: què hem de fer com arqueòlegs davant aquest fenomen? Potser enfortir les lleis penals, anar a buscar la mà d'obra i fer caure el pes de la llei per espantar-los o potser anar contra aquestes elits que controlen i promouen aquests espolis. La millor manera, crec jo, seria anar contra aquestes grans elits que compren els articles però, tots veiem que, potser qui ho compra és un jutge o alguna altra gran personalitat que tenen menjant de la seva mà els grans poders de l'estat, quelcom que fa impossible una condemna exemplar que minvi els riscos de traficar amb els béns de la humanitat per por a les conseqüències. 

S'han dut a terme intents per regularitzar aquest tràfic, però no han tingut gaire èxit que diguem. La màxima hipocresia possible és que els països més espoliadors siguin els que hagin de posar les lleis contra el tràfic il·legal. El Regne Unit, França, Alemanya, els EUA entre d'altres, aquests països intenten evitar l'espoli de nacions del tercer món o afectades per guerres. Aquest fet em recorda que paradoxalment aquests països són membres del consell de seguretat de l'ONU, també els principals venedors i productors d'armes. Si respecten tan poc la seguretat tot i ser els principals països mundials, que ens fa pensar que ho faran amb les restes arqueològiques i a més sabent que són ells els que les espolien. Tot canviaria si fos a ells a qui els espoliessin la història.

Un tema que m'agradaria defensar és el fet de l'adquisició de peces per parts dels museus, és cert que no és legal i que la seva compra és un delicte, però certament no ho veig malament.  És un bon reclam per un museu que hi hagi noves peces, particularment no m'agrada veure sempre les mateixes peces quan visito museus. Prefereixo que unes peces "guanyades" a partir de l'espoli vagin a parar a mans públiques dins d''un museu obert al públic, que en una càmera forta on només una sola persona la pot gaudir.

Arqueologia i identitat

No cal dir que a tot el món existeixen diferències culturals entre grups i ètnies, religions i creences, però aquests conflictes no haurien d'afectar a la metodologia arqueològica, ja que aquesta ciència és OBJECTIVA, doncs es basa en les restes materials trobades tan bones com dolentes. El tractament de les restes humanes trobades, és obligatori per part de qualsevol arqueòleg, de tractar-les amb la màxima cura sigui quina sigui la cultura o religió. Aquest fet sembla que actualment és quelcom que ens costa d'entendre. Per exemple: perquè ens fa sentir malament deixar a mans de musulmans l'excavació d'un cementiri a cristians? Ells no es refiaran perquè veuran abans el conflicte amb la religió que la metodologia d'una ciència objectiva. El fet que la religió al s. XXI encara tingui tant de pes en qualsevol àmbit històric és quelcom que hauríem d'intentar evitar, els conflictes passats són passats, ara el que hem d'intentar és preservar la memòria d'aquelles persones que van sacrificar-se per les futures generacions.

Hem tractat el cas d'un cementiri a New York on havien estat enterrats milers d'afroamericans que havien viatjat als Estats Units com esclaus o les excavacions molt problemàtiques en l'àmbit mundial del cementiri jueu a Toledo. La reivindicació de la cultura i de respecte als morts d'una ètnia que havia estat esclava va fer aparèixer als EUA moviments per reivindicar drets civils pels afroamericans. També va aparèixer a partir dels 70 l'anomenada arqueologia de l'esclavisme que estudiava les formes de vida dels afroamericans, la dominació i la resistència que van oferir als seus patrons i els vincles amb el passat africà d'aquests esclaus. Fou aquest mateix grup el que van demanar que fes les excavacions del cementiri a New York i no un altre equip. Potser perquè sabien que aquest grup remarcaria més les troballes d'un estil que interessaria més als afroamericans que resideixen actualment a Nord-americà, però hem de confiar, com he comentat anteriorment que l'arqueologia és una ciència objectiva, i es trobaran les mateixes restes i es tractaran de la mateixa manera.

Les preguntes que se m'acudeixen són:  si els problemes entre religions o ètnies continuen tenint tant de pes, només podrem estudiar els nostres propis jaciments? aquells que no afectin sentimentalment a ningú? És possible que els països es posin d'acord per crear una legislació mundial sobre les excavacions per facilitar la feina de difondre la història?

Com a barceloní, últimament he estat immers en una lluita ideològica per treure l'estàtua de Cristòfol Colon perquè significa l'inici d'un imperialisme a Amèrica que posaria fi a la vida de milers d'indígenes. Però crec que l'historia s'ha de tractar de la més recent, que encara pot haver-hi gent afectada, a la més antiga que ja ningú viu actualment hi era. Crec que és menester treure abans tots els carrers de generals franquistes que encara hi han a l'estat espanyol o sense anar més lluny el monument franquista de Tortosa abans que centrar-se en una estàtua d'un explorador que va morir fa 500 anys que afectarà menys sensiblilitats crec jo que un general que podia haver donat l'ordre d'executar el teu avi.

                        

                         Monument franquista de Tortosa dedicat als caiguts franquistes

https://www.google.es/search?q=monument+franquista+victoria+tortosa&client=firefox-b&biw=1366&bih=659source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiopcyP9sPPAhVLVh4KHZKfBkgQ_AUIBygC#imgrc=AHp-         ipJJUCG9mM%3A   

Búnquers del Carmel

Era la primera vegada que visitava els búnquers tot i viure a Barcelona, sempre m'havien semblat massa lluny. Crec que necessitava aquesta visita obligatòria per adonar-me'n que val la pena visitar més d'una vegada aquesta antiga posició antiaèria de la Guerra Civil. Reconec que per cridar l'atenció del visitant estaria molt bé tenir reproduccions dels canons o de l'aparell per detectar els avions enemics establerts on originàriament estaven, seria un gran atractiu crear un nou búnquer 2.0 perquè entenguéssim com estava tot col·locat. La visita m'hauria agradat més haver-la fet amb un responsable de l'ajuntament que ens expliques cada zona i alguna anècdota referent a cada zona. Tot i no haver comptat amb un guia també és d'agrair que ens obrissin les sales-museu les quals m'han semblat molt interessants, amb bones explicacions clares i concises. En resum m'ha complagut aquesta visita, a part d'aprendre sobre els atacs que va rebre Barcelona, veure altres posicions antiaèries i aprendre sobre l'armament que tenien els dos bàndols, un pèl desproporcionat... ha estat molt interessant! Recomano anar-hi a qualsevol que l'hi agradi la història de la seva ciutat o sigui un amant de fer fotos de paisatges per pujar-les a Instagram, sigui com sigui aneu-hi!

                                Vista de la ciutat de Barcelona des dels búnquers

https://www.google.es/search?q=bunkers+carmels&client=firefox-b-ab&source=lnms&tbm=isch&    sa=X&ved=0ahUKEwi0j67y7sPPAhVDXR4KHZP9D_4Q_AUICCgB&biw=1366&bih=659#imgrc=mnRqJoqiGTVixM%3A